miércoles, 10 de septiembre de 2008

Al mal tiempo... =)

Hola!! Fin de semana pasado por agua... pero, qué son unas gotitas de ná para unos valientes?! Ahí estuvieron ellos, y entre ellos una de nuestras truñimontañeras más apreciadas... tatachán, tachán... Mariiia! La cual nos hace la siguiente crónica de la excursión a la Pica.

Julin... como me arrepiento de haberme rajao :( Esto no volverá a pasar!!!


Bon dia truñimontañeras!! (Rosana te cojo prestada la palabra que me encantó) ;-)

Que tal? Com esteu?? Com al final no vau poder venir cap de les dues (oooouuh!), us faig una descripció del finde:
  • Cim inicial (q no el final, haureu de seguir llegint...jeje): La Pica d'Estats.
  • Aventurers: Ivan, Isaac (amic de l'Ivan) i jo.

El dissabte a mig dia quan arrivem al pàrquing des d'on s'inicia la pujada està el dia mooooolt ennuvolat i plovent a estones, a vegades més fort i a vegades suaument...(I sense cobertura, Rosana, per això no et vaig passar el parte). Així que preparem les motxis sense pensar-nos-ho camí del refu, allà decidirem que fer. Un cop allà segueix plovent i sembla que no afluixa. Mengem una mica i...cap amunt!! Sortim plovent, en 5 minuts comencem a estar força molls, el nostre objectiu del dia és arribar a l'estany de Sotllo i acampar allà. Despres de dues hores de pluja insistent arribem a l'estany, ara toca buscar un lloc on plantar les tendes. Toooot està ben moll i estem una estona donant tombs buscant el lloc més idoni, sense massa pedres, sense massa caques de vaca, sense massa inclinació...vaja, q no està fàcil!

Finalment sembla que el trobem i plantem tenda, ja només cauen unes fines gotes i acaba per parar, toca muntar tendes amb les mans gelades i ben xops. I quan dic gelades vull dir insensibles pel fred intens als 2.400m!!(és per posar-li una mica de dramatisme a la història ;-) cap dels tres ha patit congelacions... Cap a les 18h ja estem acampats! Ens rodeja un paisatge encantador, l'únic inconvenient que tenim és que les botes estan ben molles i no tenim altre remei q si volem sortir de la tenda fer-ho descalços... estem a uns 10 ºC... i la temperatura va baixant...

Fem un petit mur de pedres al voltant de la tenda per a protegir-la del possible vent que pugui fer per la nit, a sopar i a dormir (són les 21h).

Incís, els nostres sacs són de +10ºC temperatura de confort i ja stem a 6ºC i amb mooooolta humitat... ens fiquem vestits al sac (per que us feu una idea: malles llargues, pantalons llargs a sobre, dos mitjons, samarreta curta, samarreta llarga, forro...). Vem arribar a 4ºC a dins la tenda! Voliem matinar el diumenge per fer la Pica tranquil·lament, però com no vem acabar de descansar la nit anterior no matinem gaire. El matí es presenta fred però ben clar! :-) Així q esmorzem, ens posem les botes supermolles (aiiiii!!quin fred, al llarg del dia es van anar secant, bufff!), recollim tendes, les mig amaguem i cap a la Pica, comencem a veure bastanta gent que puja, és un cim molt concurregut... A mig matí comencen a apareixer núvols, ens comenta un grup d'excursionistes que per la tarda empitjorarà el temps i no sabem del cert si hi ha algún nevero que s'ha de passar amb grampons així que quan arribem al coll de Sotllo ens ho plantejem (opcions: pujar per cresta i fer també el Verdaguer o pujar per la normal o fer el pic de Sotllo).

Veient el temps, a l'hora que anem i la manca de grampons en el nostre equip decidim anar cap al Sotllo (un tresmil ben maco i solitari, no hi puja quasi ningú i veient l'autopista cap a la Pica ens motiva més, a més no calen grampons i està més apropet) Així que cap al Sotllo!! El primer tresmil de l'Ivan, encara podem gaudir de les vistes i cap avall, que sembla que cada vegada s'està tapant més i no tenim ganes de mollar-nos avui també! jeje!!

Així que resultat final: Pic del Sotllo i supercontents de l'excursió 'passada per aigua' . Vaya rollazo que us he escrit, no? És que m'he anat animant tot recordant-ho i per compartir-ho amb vosaltres... en fi, que espero que fem alguna sortideta plegades, valens??

Muaks!! Fins aviat!

Cronica by Maria

Y lo fresquito que se estaba...!!!

Estany d'Estats

Campamento de altura.

Pic Verdaguer i Pica d'Estats

Isaac, Iván y Maria al Sotllo.


Haciendo el indio... ainnnnsss.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Cachis... sigo teniendo la Pica pendiente!! Que no hay manera julines!!

Enhorabuena por el Sotllo, una gran decisión la de evitar la cresta en medio de una potencial tormenta :S Y si encima disfrutasteis de la cima para vosotros solitos... eso no tiene precio!!!

Besines a los tres

Maria dijo...

Nosotros tb la tenemos pendiente y volveremos! Así q sólo queda reservar un finde de sol y ya! :-)

Un placer contribuir en vuestro blog!

Nos vemos pronto metidos en algun gerundio!